dimecres, 30 de març del 2011

SEGONA SESSIÓ: Expressar-se eficaçment i dominar els recursos comunicatius..

FORMADOR: JULI PALOU

Del marc conceptual que ens va presentar aquest excel.lent professor i orador destacaria :

-Entenem els processos de formació com a processos d'acompanyament dels docents amb el propòsit d'introduir millores en la seva actuació.
-Perrenoud afirma que "cal formar sense conformar,enriquir sense adoctrinar i armar sense allistar.
-L'acompanyament al canvi suscita resistències lògiques que responen al fruit de les experiències personals , ala personalitat, a la capacitat d'empatia i flexiblitat ...que singularitza a cada docent.
-L'evidència d'una llarga i bona trajectòria professional  o la fonamentació beneficiosa de les noves propostes no evidencien facilitat en el canvi.Ja que els professionals reinterpreten en funció del model que sostenen sobre com s'aprèn i s'ensenya la seva disciplina.
-La incidència en les resistències va pel camí del desequilibri que s'aconsegueix generant nous marcs d'interpretació d'allò que succeeix a les aules.Els models més interioritzats d'actuació només es reajusten en un procés d'introspecció i reflexió compartida amb els altres docents. Procés de "reflexibitat dialògica"
-Cada profesor és una "figura d'acció" i una "figura discursiva" és a dir que pot construir discurs sobre situacions rutinàries . Per promoure el discurs compartit i afavorir la "reflexivitat dialògica el formador ha de tenir present la seva pròpia competència comunicativa.com es traspassa la informació ,la creació d'espais temps en els equips on verbalitzar satisfaccions,dificultat,experiències, la possibilitat d'analitzar amb els mateixos autors les situacions comunicatives a l'aula i protegir els discursos de confrontació i establir un marc de confiança on sentir-se segurs per mantenir el debat.


OPINIÓ PERSONAL

Com a experiència pròpia comentar que :
-Cada formació rebuda et replanteja els teus sabers, formes i actuacions així com les  aportacions  pròpies provoquen reaccions i reflexions en els altres .
-Afirmo que les crisis afavoreixen noves oportunitats però les contínues crisis provoquen massa  inseguretats?
-És cert que cal un aprenentage global sobre el llenguatge verbal i no verbal que actuen de mediador i constructors de coneixement .
-L'objectiu de la retòrica de mestres i formadors és comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva.

L'ART DE LA RETÒRICA

La preparació del context retòric comprèn tres fases:
La producció en què se seleccionen les idees i els arguments més rellevants.
La disposició o organització dels arguments de manera que el missatge arribi al públic.
La comunicació  oral o escrita.
Aquesta fase es decideixen els mecanismes lingüístics, com la claredat, la correcció lingüística, elegància de l'estil i l'elaboració artística del llenguatge.
L'estructura del text retòric es divideix en:
  • Exhortació, es presenta el tema de manera que resulti interessant per al públic
  • Narració; exposició dels fets que han motivat que l'autor construeixi el text.
  • Argumentació: és la part central del text. Exposa els arguments a favor de la posició de l''autor i refuta els arguments contraris o confusos.
  • Conclusió: on es resumeixen els trets més rellevants exposats en el text.
EXEMPLES
Els discursos de Brutus i Marco Antònio mostren la diferència de to (racional,emotiu) d'intenció (quedar com a únic salvador-provocar dubtes sobre tot ) i d'objectiu ( no l'aconsegueix-l'aconsegueix i és admirat pel poble )
El discurs de Shakira mostra intel.ligència, afabilitat, sentiment, coneixement del context on parla i del que parla, exhortació al jovent a actuar com a futurs directius del món ....)






dimarts, 22 de març del 2011

Sobre la primera sessió de formació de formadors

Expectativa,benestar,acollida, escolta, debat, idees, novetats, flexibilitat, optimisme, realisme, superació, reptes, coneixences, diàleg,objectius,experiències,emotivitat,il.lusió,esforç,adaptació...

Totes aquestes paraules i més podrien definir la meva experiència del primer dia. M'he trobat molt a gust ,en un entorn de companys i companyes amb un repte en comú:: formar-nos per ser formadors o,com a mínim, formar-nos per aprendre a amarar el nostre entorn d'una mirada profunda,nova, flexible, canviant, engrescadora  ...

M'he sentit reflectida en alguns dels comentaris sobre la nostra feina ,sobre la necessitat d'expressar-nos ,de les resistències de l'entorn....
En fi ,espero  compartiraprendre de tohom i amb tothom les capacitats,habilitats,maneres  de fer  necessàries per caminar cap a  un entorn educatiu  i un món millor.
                                                    

MAFALDA,VINE AL NOSTRE CURS.
AQUÍ OPINAREM,ENS ESCOLTAREM
I CREIXEREM PLEGATS!!!!
           







Relacionaria el nostre curs amb una frase, una pel.lícula, una realitat ,un llibre i un quadre:

"Si es pot aprendre es pot ensenyar"

"El profesor Holland" (La història d'una vida dedicada a l'ensenyament d'un músic que arriba a l'Institut  per necessitat,sense cap motivaicó ,vocació o professionalitat  i com va canviant i modificant la seva visió de la docència gràcies a l'alumnat i la seva pròpia superació fins a la rebelia, compromís,,implicació.... )

La societat japonesa,la seva visió de la col.lectivitat per damunt la individualitat, la superació de les adversitats, l'adaptació als canvis, la cohabitació de tradició i modernitat,la cultura, els valors,la humanitat...

Mal d'escola:(Daniel Pennac) Un llibre escrit des de l'experiència d'un nen rebel i inquiet que va patir molt a l'escola i les seves posteriors vivències com a professor i formador,pedagog i escriptor ,on es demostra que l'habilitat d'alguns mestres fa que les vivències a l'escola d'alguns sigui meravellosa i dels canvis que això pot significar en les seves vides. I això no hauria de ser l'excepció.

Aquesta versió del quadre de Kandisnski està  feta per 25 alumnes de 4rt de primària on es reflecteix la capacitat de fer col.lectivament però individualment amb fraccions d'idees i visions diferents un sol quadre...Enriquidor, cohesionador, cooperatiu, formatiu, vistós....Ara està a la biblioteca del centre i els autors recorden i somriuen i els altres pregunten i feliciten .Una sola obra 25 mirades ,un projecte en comú.